200.000 DONES
Público adult. 75 minuts.
200.000 bruixes van ser torturades i condemnades a mort a Europa entre els segles XVI i XVII. Se les acusava de provocar epidèmies, gelades i morts sobrenaturals, guiades pel Diable.
La Joana, la Jaumeta i la Felipa, llevadora, remeiera i camperola, comparteixen una preocupació i una por, ser acusades, elles també, de bruixeria.
Aquelles 200.000 mortes, eren bruixes o simplement dones?
"Mai t'he vist en un aquelarre, però vaig haver d'acusar a algú per acabar amb els turments. Se'm va acudir el teu nom perquè quan em portaven a la presó ens vàrem trobar i em vas dir que mai haguessis cregut una cosa així de mi. Et demano perdó, però si tornessin a torturar-me, tornaria a acusar-te". Judicis del Vallès.
PALABRAS DE LA DOCUMENTALISTA
La caça de bruixes és una ferida col·lectiva.
I potser per això, perquè les ferides que no es curen bé fan mal, necessitem investigar, llegir, compartir i crear per poder saber qui eren aquestes dones que s'ha volgut esborrar de la nostra memòria. A 200.000 dones, espectacle teatral d'Ángela Palacios i Anna Tamayo, tres dones de la Catalunya del segle XVII ens fan partícips de les seves vides, esclafades per l'angoixa de ser acusades de bruixeria. "Descobrir la història de la caça de bruixes ha estat una piscina d'aigua freda. Em fa molta por la meva pròpia ignorància, no saber coses que hauria de saber, perquè el coneixement és poder" comenta l'Ángela. "Calia explicar-ho bé, amb rigor històric, i alhora que fos una obra de teatre. La gent ve a emocionar-se, a connectar amb el seu cor." L'Anna assenteix: "El procés creatiu ha estat com fer un sofregit a foc lent, avançant des de la intuïció. També crec que és important deixar espai per a la curiositat, no voler explicar-ho tot, i que el públic, quan surti de l'espectacle tingui ganes de saber-ne més i faci la seva pròpia recerca". Mentre les autores estaven construint
l'obra, es va decretar el confinament.
L'Anna i l'Ángela van sentir que allò que succeïa al seu voltant de sobte lesapropava moltíssim a aquelles dones de qui parlaven. "Tot ique van viure fa cinc segles, són més a la vora nostra del queem pensava" diu l'Angela.
"Em sembla molt interessant trobar aquests ecos del passat en l'actualitat i en nosaltres mateixes, veure els paral·lelismes amb el present" afirma l'Anna.
Ara entenc moltes més coses d'avui en dia: la intenció constant d'individualitzar-nos, la política del control social. Cal revisar la història per desfer patrons que tenim integrats." Les bruixes van fer el possible per resistir. D'alguna manera, sense conèixer-nos, van lluitar perquè el nostre món no fos una gàbia on nosaltres fóssim
criatures emmordassades.
Qui són les bruixes d'ara? A qui es persegueix i per què? I què faig jo davant d'això? Potser si escoltem la història d'aquestes dones entendrem que hi ha vida més enllà d'aquest sistema i elles ens podran ajudar a recuperar tot allò que es va perdre a la foguera: natura, col·lectiu i màgia.
Mercè Alegre Bastida
FITXA ARTÍSTICA
Producció Cia Cándida, Sala Fènix
Dramatúrgia Anna Tamayo, Ángela Palacios
Direcció Ángela Palacios
Interpretació Anna Tamayo
Documentació Mercè Alegre Bastida
Espai sonor i composició musical Alba Rubió Pons
Disseny i confecció de vestuari Ester Buxaus Mir
Escenografía Bàrbara Massana
Coach de veu Miriam Marcet
Disseny d'il·luminació, fotografia i cartell Carlos Montilla
Tràiler i vídeo complet Carlos Martin Peñasco
Estrena 02 de setembre de 2020 a la Sala Fènix, Barcelona.
